UE PORQUERES
Fundat 1982

FEMENÍ: CE Pontenc 3-2 UE Porqueres
ELS DERBIS SÓN AIXÍ


En un partit amb moltes alternatives, el Pontenc va emportar-se els tres punts davant del nostre primer equip femení en el derbi gironí de la categoria. Ja se sap que en el futbol, i especialment en els derbis, pot passar absolutament de tot i el diumenge ho vam veure a Pont Major. El Porqueres va començar perdent molt d’hora, va aconseguir remuntar en tan sols un minut i finalment va acabar perdent per 3 gols a 2. Independentment de la posició a la classificació, els derbis entre Porqueres i Pontenc sempre són igualats. El de diumenge no va ser una excepció. Les de Pont Major van entrar millor al partit i els primers minuts van ser seus. El mig del camp era lila i gràcies a això el perill rondava constantment la porteria defensada per Marta. Ben aviat, al minut 5, arribava el primer gol de la tarda. Una centrada des de l’extrem era ben rematada al primer pal per una jugadora del Pontenc. 1-0. Tocava remar a contracorrent. Els minuts següents van seguir la mateixa dinàmica i el Pontenc jugava còmode, generant oportunitats tant de jugada com a pilota parada. Una polèmica sessió dins l’àrea assenyalada per l’àrbitre estava a punt de convertir-se en el 2 a 0. A mitjan primera meitat, el cos tècnic del Porqueres feia alguns canvis per mirar de revertir la situació i encertava de ple. Les visitants recuperaven la possessió de la pilota i el pes del partit. I van dedicar-se a fer el que saben fer: moure la pilota. D’una banda a l’altra i amb rapidesa. D’aquesta manera, va arribar el gol de Puntu que significaria l’empat a un. Sense temps ni de poder encaixar el cop, el Pontenc va veure com li feien el segon gol. A la jugada següent, Quesada culminava la remuntada. 1 a 2. Semblava que estava tot fet, però no era així. Quedava tota una part per jugar.




Al segon temps, el joc es va endurir degut a la intensitat amb la que els dos equips van sortir al camp. Ningú volia renunciar a la victòria. Tothom volia el premi més gran. El trio arbitral no era capaç de controlar el partit i seguia un criteri totalment dispar a l’hora de xiular. Ningú entenia res, però el partit continuava. I al minut 52, el Pontenc tornava a igualar el partit en una de les seves millors armes: la pilota parada. 2 a 2. El Porqueres ja no jugava de forma tan fluida i les locals, amb el gol, es van crèixer i van fer un pas endavant. Semblava que s’arribaria als últims minuts amb l’empat, però en una falta lateral, un error greu del Porqueres en defensa feia que el Pontenc marqués el 3 a 2 mitjançant una jugadora que estava absolutament sola al segon pal. Les errades es paguen cares. Cada vegada els nervis estaven més a flor de pell i l’actuació arbitral no hi ajudava. En una jugada d’atac porquerenca, Carla Puntonet era, literalment, atropellada dins l’àrea. Penal com una catedral. Clamorós. Claríssim. Però la col·legiada va decidir no assenyalar-lo i nosaltres no tenim VAR. El partit va seguir la mateixa tònica. Moltes interrupcions, moltes protestes i poc futbol. Amb més cor que cap, el Porqueres ho intentava. Clàudia era expulsada amb vermella directa per qüestionar una decisió arbitral i, pocs minuts després, el Pontenc també es quedava amb 10 per una doble groga a una de les seves jugadores. El partit va acabar amb victòria local per 3 a 2 i amb una protagonista inesperada. Com diria aquell, el futbol és així. Els derbis són així. Derrota dura, especialment per la forma com es va produir. A més, Saray va haver de marxar del camp lesionada del turmell. Una mala tarda. Però això segueix i no queda més remei que seguir treballant i aprendre dels errors. Som-hi noies!

Pont Major, 4 novembre de 2018
Crònica: Francesc Batchellí Fotografia: Daniel Bosch