UE PORQUERES
Fundat 1982

FEMENÍ: UE Porqueres 1-1 CD Fontsanta-Fatjó
PER MOLT POC


El diumenge al migdia, el primer equip femení va estar a punt de tombar al totpoderós líder de la categoria, el Fontsanta-Fatjó. Va faltar molt poc perquè el Porqueres sumés tres punts contra un rival que encara no coneix la derrota aquesta temporada. Les visitants van avançar-se amb un gol envoltat de polèmica, però uns minuts més tard una bona rematada de cap de Micaló va fer una mica de justícia i va posar l’empat a 1 al marcador, resultat amb el qual va finalitzar el partit. Tot i rebre a l’imbatut líder de la categoria, les noies de Marc Cuadros tenien clar que afrontaven el partit disposades a què Miànigues seguís essent un fortí, una jornada més. Ben aviat, les visitants van marcar territori. En les primeres accions del partit, es va veure un Fontsanta que no dubtava a l’hora de tallar, de la manera que fos, el joc de les locals. Les entrades dures de les visitants van ser una constant en els primers 45 minuts. Tot i això, el Porqueres va intentar aïllar-se d’aquestes accions i portava el control del joc. No hi va haver accions molt clares, però el domini era local. S’arribava al descans amb la sensació d’haver competit contra el líder i amb tot obert de cares al segon temps.




A la segona part, el Fontsanta va deixar de banda el joc dur i va millorar, inquietant més a les porquerenques. Era un partit intens, on l’afició local apretava molt i cada cop hi havia més nervis. Uns nervis que es van desfermar del tot al minut 54 de partit, per una acció més que polèmica i que va acabar significant el 0-1. En una falta propera a la frontal de l’àrea favorable al Fonsanta, la nostra portera estava col·locant la tanca defensiva. L’àrbitre encara no havia xiulat res. La jugadora del Fontsanta va centrar la pilota i, dins l’àrea, una jugadora visitant xutava i marcava gol. Surrealista. Marta, igual que pràcticament totes les jugadores locals, va menjar-se a protestes l’àrbitre principal del partit. Tot i les queixes de jugadores, equip tècnic i afició, el gol va pujar al marcador. Impotència. Gairebé una hora de treball i lluita van anar-se’n en orris per una errada garrafal. El partit va seguir i el Porqueres no es va rendir. De fet, podríem dir que ho va seguir intentant, si era possible, amb més ganes que abans del 0-1. Les noies generaven ocasions de gol, però la portera visitant estava molt encertada. Cada cop era més a prop, però no acabava d’arribar. I finalment, a pilota parada, en un servei de còrner, va arribar. Faltaven 14 minuts pel 90’, quan Micaló va alçar-se al cel de Miànigues. La Laura va desviar amb el cap la trajectòria de la pilota centrada per Tània i la va creuar perfectament per establir l’empat a 1. El gol va ser molt celebrat per tothom. Quedaven poc més de 10 minuts i encara hi havia temps per més. El Porqueres va veure que tenia l’oportunitat de guanyar i va tirar-se de caps a la piscina. Els últims instants de partit van jugar-se al camp del Fonsanta. El premi gros era la victòria. Però les visitants es van defensar bé i el partit va acabar amb repartiment de punts. El diumenge les noies mereixien guanyar, mereixien els tres punts. Van plantar cara i van competir de forma excel·lent contra tot un Fontsanta-Fatjó, líder de la lliga. No es va poder aconseguir una victòria, però va ser per molt poc. Per molt i molt poc. Per poquíssim. Seguim!

Porqueres, 25 novembre de 2018
Crònica: Francesc Batchellí Fotografia: Marius Pontunet