UE PORQUERES
Fundat 1982

FEMENÍ: UE Porqueres 4-1 AEC Manlleu
EL VALOR DE CREURE


El diumenge a la tarda les noies van haver de treballar de valent, i sobretot creure, per aconseguir batre per 4 gols a 1 a un molt bon Manlleu. Va ser un gran partit de futbol, bonic per l’espectador i amb alternatives on els dos equips van oferir una gran imatge. Finalment, el Porqueres va ser qui va emportar-se els tres punts i les nostres noies segueixen fent-se fortes a casa. El primer equip femení rebia el Manlleu, un recent ascendit a la categoria però que arribava a Miànigues amb 2 punts més que les noies de Marc Cuadros. El Porqueres no va començar bé el partit. Les jugadores del Manlleu pressionaven la sortida de pilota de les locals i evitaven així que les davanteres blanc-i-vermelles rebessin pilotes en bones condicions. El Manlleu dominava, però el domini només es traduïa en aproximacions i no existien ocasions clares de gol. Per la seva banda, el Porqueres apretava les dents i aguantava com podia el bon joc del Manlleu. Però al minut 14, una bona jugada osonenca combinada amb una badada en defensa del Porqueres, feia que el 0-1 pugés al marcador. Es feia justícia al que s’havia vist, fins aquell moment, al terreny de joc. Probablement el gol va ferir l’amor propi del Porqueres i això va desembocar en l’1-1 que arribaria poc després. A punt d’arribar al minut 20 de partit, Laura Quesada ens va demostrar una vegada més que és una jugadora incansable jugui en la posició que jugui. En una jugada aparentment intrascendent, la seva pressió sobre una defensa visitant va servir per anotar ll’1-1 quan l’equip més ho necessitava. Pressió i fe. El valor de creure. La jugada que va canviar el desenvolupament del partit. El gol, i la forma com va produir-se, va desencaixar el Manlleu. Les osonenques van perdre la confiança que havien tingut fins al moment, i el Porqueres va recuperar la seva essència. Puntu va estar a punt de fer el 2-1 en un bon xut que va obligar a la portera visitant a lluir-se. Però el gol que culminava la remuntada va arribar pràcticament a l’última jugada del primer temps i va ser obra, com no podia ser d’altra manera, de Quesada. Una falta lateral era rematada al fons de la xarxa per la polivalent jugadora local. 2-1 i cap als vestidors.




A la segona part, el Manlleu va moure la banqueta per intentar revertir la situació. No va servir de res. Als pocs minuts, la capitana Tània aprofitava un llunyà llançament de falta per sorprendre, amb un potent xut amb la cama esquerra, la portera del Manlleu. I cinc minuts després, la sentència. Carla Puntonet rebia a tres quarts de camp, marxava de la seva defensora i des de fora l’àrea superava amb elegància, per dalt, la portera visitant. Faltaven encara més de 30 minuts, però el partit estava més que sentenciat. Victòria molt treballada contra un molt bon equip. Qui no va veure el partit pot pensar que EL Porqueres va superar amb facilitat a un Manlleu recent ascendit. No és així. Ni molt menys. La clau del matx és l’empat a 1. La pressió de Quesada. El valor de creure. Jugades que canvien l’esdevenir d’un partit. Seguim!

Porqueres, 16 desembre de 2018
Crònica: Francesc Batchellí Fotografia: Marius Pontunet