UE PORQUERES
Fundat 1982

FEMENÍ: UE Porqueres 2-1 EF Manu Lanzarote
ORGULL D’EQUIP


El primer equip femení començava el nou any rebent el Manu Lanzarote a Miànigues, amb ganes de prolongar la bona ratxa com a locals. Tot i que el partit va posar-se molt complicat amb el gol de les terrassenques a falta de 15 minuts pel final, les noies de Marc Cuadros no van deixar de creure, van tirar d’orgull i en cinc minuts van aconseguir remuntar el partit. La primera part va ser molt igualada i intensa, però sense massa ocasions de gol. El Manu Lanzarote buscava les diagonals de les seves jugadores d’atac, i Marina va haver de sortir més d’una vegada per tallar la jugada de perill. Les terrassenques van ser les primeres d’avisar amb un u contra u de la jugadora amb el dorsal 21 que va estar a punt de suposar el 0-1. Era el minut 15 de partit. Marina va aguantar molt bé i va aconseguir evitar el primer gol visitant. Per part del Porqueres, a la primera part l’oportunitat més clara va ser per Laura Quesada que es troba en un estat de forma espectacular. Era el minut 40 i va ser a pilota parada, en una falta lateral rematada per Ques, però que va trobar-se amb una bona intervenció de la portera del Manu.




Al segon temps, el Manu Lanzarote va fer un pas endavant i va agafar les regnes del partit. Per frenar l’empenta visitant, el Porqueres va recòrrer a la intensitat i també va gaudir d’un gran suport del públic present a Miànigues. Al minut 59, el Manu Lanzarote va desaprofitar una ocasió molt clara per avançar-se en el marcador. Elles buscaven constantment les bandes per fer mal a les nostres, però les dues següents ocasions van ser pel Porqueres. Primer va ser Puntu, al minut 65 i sense gaire perill. I tot seguit Clau, al 71’ en un u contra u amb la seva portera que va marxar fora per molt poc. El gol s’estava coent i es veia que, tard o d’hora, arribaria en una porteria o a l’altra. I el premi gros va caure de la banda del Manu. Minut 73, jugada de banda de les terrassenques que finalitza amb la pilota al fons de la xarxa després d’una rematada des l’àrea petita. Cop dur. Les locals van quedar tocades, però aquest equip està acostumat als cops i, sobretot, a no donar res per perdut. El Porqueres va seguir treballant, va seguir lluitant i no va abaixar els braços en cap moment. I al minut 86, va arribar el gol de Mari Pau després d’un llançament de còrner. Un gol molt especial i significatiu per Mari i per tota la plantilla. La temporada passada, Mari no va poder jugar pràcticament cap partit per culpa d’una lesió de llarga durada al genoll. Però sempre era als entrenaments. Sempre era als partits. Sempre era al costat de l’equip, en els bons i en els mals moments. Va seguir treballant, va seguir lluitant i mai va abaixar els braços. Com l’equip. Un equip que s’hauria pogut conformar amb l’empat, però que volia més. I a l’últim instant, ja en el temps afegit, una d’aquelles jugades que alguns i algunes (desconec per quina raó) consideren que no és futbol. Sacada llarga de Marina, prolongació amb el cap de Sandra i Quesada, en carrera, arma la cama i marca el 2 a 1. Orgull d’equip. S’acaba la primera volta i les noies són 5enes amb 23 punts. Després d’un inici irregular, l’equip ha crescut, ha madurat i ara és més fort mentalment. Miànigues s’està convertint en un fortí. Queda millorar a domicili, la gran assignatura pendent. Seguim!

Porqueres, 13 gener de 2019
Crònica: Francesc Batchellí Fotografia: Marius Pontunet