UE PORQUERES
Fundat 1982

FEMENÍ: Vic Riuprimer 3-1 UE Porqueres
LLUITA I CORATGE


El diumenge a la tarda les noies del Porqueres viatjaven a un dels camps més complicats de la categoria: el del Vic Riuprimer. Amb moltes baixes per lesió, les porquerenques van fer tot el que van poder i no van rendir-se mai contra el líder de la lliga. Tot i això, les vigatanes van ser clarament superiors i van imposar-se per 3 gols a 1. El Porqueres arribava a Vic de la manera que hi arribava. Amb nombroses baixes per lesió, cosa que per desgràcia ja no és notícia, i amb moltes jugadores tocades físicament i que en condicions normals no haurien de jugar. Dit això, el partit va començar amb l'asseguda dels dos equips per protestar pels insults masclistes de la jornada anterior al camp del Terrassa. Després d'un minut es va iniciar el joc amb un Vic molt ben col·locat sobre el terreny de joc i amb les idees més que clares. Les locals van mostrar-se molt superiors en moltes fases del joc i, sobretot en la construcció, eren molt efectives i jugaven amb molta comoditat. Per la seva banda, el Porqueres va fer gala d’un del seus punts forts per intentar contrarrestar un dels millors equips de la categoria. La lluita, el coratge i un altre cop la lluita. El Vic Riuprimer tenia la pilota i la movia d’una banda a l’altra de camp, un camp amb les dimensions més grans de la lliga i que les jugadores locals es coneixen com el palmell de la mà. Per si el Porqueres no tenia suficients entrebancs, al minut 25 es van lesionar dues jugadores importantíssimes per l’equip. Sandra Arbat i Júlia Ballester deien prou i havien de ser subtituïdes. A les acaballes del primer temps, arribava el gol del Vic sense temps per més. 1-0 i cap als vestidors.




Ferides en l’orgull, a la segona part les nostres van sortir amb un plus més. Malgrat tot, el Porqueres va saber reaccionar i al minut 60, Quesada guanyava l’esquena a la defensa del Vic i posava l’empat al marcador. Faltaven 30 minuts i semblava que hi havia esperança. Però, una vegada més, l’alegria va durar poc. Pràcticament a la següent jugada, el Vic empatava en una jugada polèmica per possible fora de joc d’una jugadora local. Toi això, el Porqueres no va baixar el cap i va seguir lluitant fins al final. Què hi farem, forma part del nostre ADN. Puntu va tenir el gol que hauria estat el 2 a 2 a les seves botes, però el seu xut va estavellar-se al travesser. El Vic va fer canvis de refresc i això va acabar de matar el Porqueres. A falta de 10 minuts mal comptats pel final, va caure el 3 a 1, un autèntic golàs obra de Queralt Torradeflot. I tot i així, ho van seguir intentant. Al final, derrota justa però dolorosa contra un equip superior tècnica i tàcticament. Tot i la superioritat del rival, les lesions i el cansament acumulat, no es van rendir en cap moment. Lluita i coratge fins al final. Això és el Porqueres. Res a retreure, noies. Absolutament res. Cap amunt, orgull i a seguir!

Vic, 10 febrer de 2019
Crònica: Francesc Batchellí Fotografia: Pere Roca