UE PORQUERES
Fundat 1982

FEMENÍ: FC Levante Las Planas 6-0 UE Porqueres
AMB EL CAP BEN ALT


Anar a jugar un partit amb només 12 jugadores convocades i de les quals 3 són porteres és complicat. Si a més, ho vas a fer al camp del líder de la categoria, la complicació es converteix en gairebé utopia. Això és el que va haver d’afrontar el primer equip femení en la seva visita al camp del Levante Las Planas. Amb una plantilla absolutament mermada per les baixes, el Porqueres no va poder fer res per evitar la derrota i va caure golejat per 6 a 0. Això sí, amb el cap ben alt. Tenint en compte les circumstàncies excepcionals amb les que afrontava el partit, el Porqueres va iniciar el partit amb un defensiu 5-4-1, amb Laura Quesada com a jugadora més avançada. L’objectiu de l’equip era intentar aguantar el màxim temps possible sense encaixar gol. El fet que el Porqueres plantegés un partit tan defensiu, va descol·locar un pèl al cos tècnic i jugadores del Levante. Les visitants no pressionaven la sortida de la pilota, la pressió començava a la meitat del seu propi camp. D’aquesta manera, les santjoanenques disposaven de molta llibertat en gran part del camp i això propiciava que no sabessin massa com encarar la situació. El plantejament tàctic les va sorprendre. El Porqueres tenia tot l’equip concentrat i compactat entre la línia de l’àrea gran i el mig del camp. Tot i això, les oportunitats de gol locals van acabar arribant. Elles aprofitaven les bandes per fer mal al Porqueres i, de fet, així van arribar tots els gols. El primer va ser al minut 39. Jugada per banda, arribada a la línia de fons, centrada i rematada des de l’àrea petita. El Levante havia obert la llauna. I cinc minuts després, va ampliar la diferència. S’arribava al descans amb un 2 a 0 i amb un Porqueres que havia renunciat totalment a l’atac per centrar-se en defensar.




Al vestidor, l’equip i el cos tècnic van decidir anar a per totes. Es va canviar el 5-4-1 per el ja clàssic 3-5-2. Tothom era conscient que això probablement significaria més oportunitats de gol pel Levante, però l’equip volia gaudir. La síntesi seria: “És igual si ens en foten 20. Anem a jugar.” No estaven disposades a passar-se 90 minuts dins d’un terreny de joc sabent que no pots pressionar una pilota. En aquest sentit, la primera part va ser bastant dura psicològicament per l’equip. Així que, dins de les seves possibilitats i carències, les noies van optar per intentar gaudir de les fases de transició ofensives que poguessin tenir. Com era d’esperar, els gols del Levante van anar caient un rere l’altre. En jugades calcades, les jugadores de Sant Joan Despí anaven ampliant la diferència fins arribar al 6 a 0 final. Tot i això, cal destacar l’actuació superlativa d’Anna sota pals que va evitar una golejada molt més àmplia amb parades de molt mèrit. Entre elles, un xut de falta del Levante que Fàbregas, després de volar, va treure amb una mà providencial. El Porqueres va tenir una oportunitat de gol, obra de Laura Quesada. De qui sinó. Hauria estat el gol de l’honor. Però no calia. L’honor estava més que demostrat. Van caure golejades, sí. Però amb honor i amb el cap ben alt. Derrota justa del Porqueres en un camp complicadíssim i en unes condicions gairebé utòpiques. Malgrat tot, les situacions difícils fan que un equip estigui més unit i conjuntat que mai. La unió i la pinya que van demostrar les jugadores diumenge només poden fer que enfortir el grup. Diuen que de tot, sempre, se n’ha de treure la part positiva, no? Seguim!

Sant Joan Despí, 17 febrer de 2019
Crònica: Francesc Batchellí Fotografia: David Alberich