UE PORQUERES
Fundat 1982

FEMENÍ: AEM ‘B’ 0-2 UE Porqueres
MADURESA


En una situació límit, amb només 11 jugadores i dues d’elles porteres, el primer equip femení va sumar tres punts en la seva visita al camp de l’AEM ‘B’. La maduresa va guanyar a la joventut i els dos gols de Puntu, que porta cinc dianes en només dos partits, van ser suficients per sumar una nova victòria lluny de Miànigues després de dos mesos sense fer-ho. Sense canvis i amb Marta com a davantera al costat d’Alba, el Porqueres va sortir al camp de l’AEM amb les idees molt clares. Les jugadores de Marc Cuadros tenien molt ben assimilat que calia estar juntes per no patir i intentar marcar un gol. El Porqueres estava molt ben posat dins del camp i executava a la perfecció la pressió a les jugadores de l’AEM. I quan treballes bé, al final sempre arriben els resultats. Al minut 26, Fàbregas servia en llarg de porteria i Saray prolongava amb el cap per Alba. La més jove de la plantilla obria per banda a Puntu, que de xut creuat establia el 0 a 1. El més complicat estava fet. Amb l’avantatge en el marcador, l’equip es va conjurar (si és que era possible fer-ho més) i va remar en la mateixa direcció. La mateixa Puntu, i també Alba, van tenir oportunitats per fer el segon gol. Fins i tot Marta, una portera jugant de davantera, va tenir l’opció d’estrenar-se com a golejadora. Amb una primera meitat molt i molt completa del Porqueres i amb la victòria provisional, es va arribar al descans.




El segon temps va començar marcat per la forta calor que queia sobre la capital del Segrià. Sense alternatives a la banqueta, les nostres jugadores patien el desgast físic. Les cames començaven a fallar i el filial de l’AEM, un equip molt jove i amb jugadores de recanvi disponibles, començava a créixer-se. Les locals tenien ocasions de gol. El Porqueres seguia ben col·locat tàcticament i aguantava. En una falta molt perillosa a la frontal de l’àrea, les lleidatanes disposaven d’una bona ocasió per empatar. Però Fàbregas s’estirava i evitava l’1 a 1. Aquesta jugada va servir perquè l’equip fes un canvi de xip. El grup va decidir no rendir-se. No en aquell moment. Les ocasions seguien caient de les dues bandes. Les seves no tan clares, les nostres bastant més. Amb tot, l’equip en cap moment va perdre el nord i va saber llegir el que calia per sumar tres punts. I d’aquesta manera, amb cap, fe i voluntat, va arribar el segon. Gemma va recuperar una pilota i la va servir en profunditat per Puntu. La Carla va escapar-se per fora i, novament d’un xut creuat, anotava el seu 11è gol de la temporada i es convertia en màxima golejadora de l’equip per davant de Quesada. Era el minut 85, 0 a 2 i partit pràcticament tancat. La maduresa superava a la joventut. Sense absolutament res a perdre, les nostres jugadores van aprofitar una situació límit per crèixer com a conjunt. Un moment complicat, per fer-se més fortes com a equip i com a grup. L’instint de supervivència. La maduresa. Seguim!

Lleida, 24 març de 2019
Crònica: Francesc Batchellí Fotografia: Marius Puntunet