UE PORQUERES
Fundat 1982

FEMENÍ: CD Fontsanta-Fatjó 1-2 UE Porqueres
ANAR A LA GUERRA I GUANYAR-LA


Diumenge passat el primer equip femení del Porqueres va anar a la guerra i la guanyar. Fontsanta-Fatjó sempre és un feu complicat, però en aquesta ocasió ho va ser encara més. Les de Cornellà van plantejar un partit molt agressiu i duríssim, que va obligar a les nostres a patir i a treballar de valent per sumar els tres punts. El Porqueres va avançar-se gràcies a Quesada, però les locals van poder empatar. I ja als últims instants, Alba va mostrar la seva qualitat per establir l’1 a 2 definitiu. El partit va començar amb un Fontsanta que va avisar ben aviat de com volia que es desenvolupés l’enfrontament. En els primers minuts, Saray i Quesada van ser objecte de dues faltes excessivament dures que l’àrbitre no va castigar amb targeta. Aquestes dues accions i el criteri del col·legiat a l’hora de castigar-les van marcar tot el partit. Futbolísticament, el matx era molt igualat. El Porqueres estava molt ben col·locat al darrere, molt seriós en totes les línies i poc a poc s’anava acostant a la porteria local. Però les arribades no es traduïen en oportunitats clares de gol. Per la seva banda, el Fontsanta va intentar-ho a pilota parada amb dos córners en aquests primers 45 minuts, però en cap moment van inquietar la porteria defensada per Marta. En aquest escenari, la duresa local continuava amb la permissivitat i complicitat de la tripleta arbitral i, incomprensiblement, la primera targeta groga del partit va ser per una jugadora del Porqueres. El món al revés. En una primera meitat de 0 a 0, es va arribar al descans amb aquest resultat.



El segon temps va començar amb una alegria per la parròquia visitant. Corria el minut 50 de partit, quan Mica penjava una pilota a l’àrea del Fontsanta. A la segona jugada la bola va caure a l’àrea petita i Merin amb l'esquena va prolongar la pilota perquè Quesada posés el 0 a 1 al marcador. Amb el gol el partit es va anar animant i el festival de faltes i agressivitat seguia. Més que un partit, era una guerra. Quedava clar quin era el criteri arbitral i les nostres jugadores eren totalment conscients que havien de lluitar contra molts factors. Al minut 60, el Fontsanta aconseguia empatar el partit després d’un córner mal defensat per les nostres. Quedaven 30 minuts per determinar el final d’una batalla duríssima. El Porqueres tenia oportunitats però no les finalitzava bé. Les locals es quedaven amb 10 al minut 72, després que una jugadora veiés dues targetes grogues en només 15 minuts al terreny de joc. I falta de cinc minuts pel 90, va aparèixer l’Alba. La més jove de l’equip rebia una pilota de Nàdia, aixecava el cap i s’inventava una vaselina amb rosca que superava a la portera del Fontsanta. 1 a 2. Els minuts restants van ser de transició, amb un Fontsanta impotent i les nostres jugadores tirant de cap fred i deixant passar els minuts. La guerra havia acabat. La guerra s’havia guanyat. Poca cosa més es pot dir. Les jugadores van donar-ho tot dins del camp i van rebre de valent i per tots costats. Per sort, ningú es va fer mal. El millor premi és aquest i sobretot la victòria. Guanyar així és impagable. Ara toca jornada de descans i d’aquí a dues setmanes tornar-hi. Juntes som més fortes!

Cornellà, 7 abril de 2019
Crònica: Francesc Batchellí Fotografia: Miguel López