UE PORQUERES
Fundat 1982
instagram

MASCULÍ: UE Porqueres 1-2 UE Caldes
TERRIBLEMENT CRUEL


Diumenge el primer equip masculí va patir una derrota tan cruel com injusta, contra el Caldes en l’última jugada del partit. El Porqueres va avançar-se amb un gol de penal, però dues dianes dels visitants en les dues últimes jugades de cada part van consumar una nova derrota dels homes de Gabri.



Diuen que quan trepitges merda, estàs de pega i tot et surt malament. I això sembla haver-li passat al primer equip masculí. El diumenge, nova desfeta contra el Caldes de Malavella. El partit va començar amb un Porqueres més endollat que el rival. Els jugadors eren perfectament conscients que a casa, davant la seva afició, l’escenari era ideal per sumar una victòria i acabar d’una vegada per totes amb la dinàmica negativa que està acompanyant a l’equip. Tot i el domini local, el primer avís va arribar per part del Caldes. Al minut 7, els visitants van estavellar una pilota al pal i van posar la por al cos a tota la parròquia de Miànigues. El matx es va igualar i va entrar en una fase de migcampisme poc atractiva per l’espectador. Però al minut 33, Sile era agafat dins l’àrea per un defensa caldenc i l’àrbitre assenyalava la pena màxima. Penal rigorós, però penal. Medi va assumir la responsabilitat i no va fallar, això sí, no sense suspens. La pilota va tocar al pal i va passejar-se per la línia de gol abans d’entrar per la xarxa lateral de l’altre costat. El partit va seguir amb la mateixa dinàmica i quan semblava que s’arribaria al descans amb l’1-0, el col·legiat pitava mans d’un defensa del Porqueres al límit de l’àrea. Mans, d’altra banda, també molt rigoroses. El Caldes no desaprofitava una falta perillosíssima i feia l’empat. Sense temps ni per poder servir del mig del camp, els jugadors enfilaven el camí de vestidors. La segona part no va tenir massa història, per no dir pràcticament gens. Poc joc per parts dels dos equips i moltes interrupcions per faltes i protestes. El col·legiat va marcar-se una segona part bastant fluixota i no encertava ni a la de tres. Decisions errònies tant per una banda com per l’altra. Al minut 75, Ayoub era expulsat per doble targeta groga. Faltaven 15 minuts. Tot i la superioritat numèrica, el Caldes semblava conformar-se amb l’empat. I de la mateixa manera, el Porqueres no donava per dolent el repartiment de punts tenint en compte les circumstàncies del partit. Era un partit d’empat i semblava que acabaria en empat. Però el destí tenia reservat al Porqueres un desenllaç molt més cruel. Terriblement cruel. En el temps afegit, un còrner dubtós a favor del Caldes va ser l’inici del final. Els visitants van servir el còrner, Carlos va rebutjar i un atacant va aprofitar el rebuig per marcar, pràcticament sense angle, l’1 a 2 definitiu. Mentre els jugadors del Caldes encara es buscaven per abraçar-se i celebrar el triomf, l’àrbitre va assenyalar el final del matx. Desolació absoluta. Jugadors amb les mans a la cara i estirats a terra. Resumint: un puto funeral. A un servidor li costa molt recordar una derrota tan cruel del Porqueres. No se’ls pot retreure res a uns jugadors que es van deixar la pell al camp. Malgrat costi molt, no queda més remei que recuperar-se i seguir treballant. Seguir lluitant. Queden 26 partits de lliga. De la mateixa manera que l’au Fènix, resorgirem de les nostres pròpies cendres i ho farem més forts que mai. Seguim!

Porqueres, 21 d'octubre de 2018
Crònica: Francesc Batchellí Fotografia: Irene Pardo