UE PORQUERES
Fundat 1982
instagram

MASCULÍ: UE Porqueres 2-0 Vilartagues CF
VEUEN LA LLUM


Després de massa setmanes en la foscor, en un túnel que semblava no tenir sortida, els nois comencen a veure la llum gràcies a la importantíssima victòria que van aconseguir diumenge contra el Vilartagues. En un partit plàcid i sense massa patiment, el Porqueres va imposar-se per 2 a 0 amb un doblet de Sile. El partit de diumenge a Miànigues era una final i tothom ho va entendre així. La presentació de tots els equips del club va ser un èxit i la gran majoria de gent que hi va assistir va decidir quedar-se al camp per animar al primer equip masculí. Tothom era conscient que calia estar al costat de l’equip. Tots a una. Ja des de l’inici del partit es va veure que el Porqueres tenia molt clar que havia de ser el dia. Els jugadors van sortir molt concentrats i es notava quelcom diferent. Potser per la presentació, potser per les ganes de voler sortir del pou d’una vegada o potser per les dues coses. Fos pel que fos, l’equip estava bé. Tenia el domini i la possessió de la pilota i generava ocasions de gol. Tot i que aquestes no acabaven al fons de la xarxa, es veia a venir que l’1-0 no tardaria en arribar. Per la seva banda, el Vilartagues va mostrar-se com un equip molt just i que pràcticament no va inquietar la porteria de Carlos en cap moment del matx. Fruit del control, al minut 35 de partit va arribar el gol local. Després d’una pilota llarga de Dani Jimenez, Sile executava la pressió sobre el defensor visitant i aquest relliscava, perdent la pilota. Sile va plantar-se davant del porter i no va fallar. Els jugadors van celebrar-ho amb tota la mainada del futbol base que hi havia rere la porteria. La simbiosi perfecta. El present i el futur. Amb l’1-0 i amb l’afició alleujada, es va arribar al descans.



El guió de la segona part va quedar escrit molt aviat. Encara amb la gent tornant del bar o del lavabo, va arribar la segona alegria de la tarda. Marc Planas xutava de lluny i el seu xut rebotava en un jugador del Vilartagues, que habilitava a Sile, sol dins l’àrea, per perforar la xarxa i posar el 2 a 0 al marcador. El gol va ser molt celebrat per tothom, però especialment pels jugadors i el cos tècnic. Els tres punts no es podien escapar. Sota cap concepte. El 2-0 va picar l’orgull dels jugadors del Vilartagues, que no renunciaven a res i van fer un pas endavant. Però el Porqueres estava molt tranquil i va deixar de banda els nervis per centrar-se a jugar a futbol i a gaudir del partit. La defensa, liderada per Anouar i Casacuberta, va estar impecable i no va patir per evitar el gol dels visitants. El Porqueres va saber temporitzar el partit i, si bé és cert que el Vilartagues va tenir alguna aproximació, en cap moment els tres punts van perillar. Victòria més que justa per 2 a 0, el millor dia i de la millor manera: a casa i amb els nostres, siguin petits, mitjans o grans. Semblava que la foscor duraria per sempre, però res dura eternament. La llum es veu i ara només fa falta seguir aquest camí per arribar-hi. Ara toca gaudir de la victòria. El treball ha tingut premi. Però queda molt i molta feina per fer. A partir de demà, més i millor!

Porqueres, 4 de novembre de 2018
Crònica: Francesc Batchellí Fotografia: Francesc Batchellí