UE PORQUERES
Fundat 1982
instagram

MASCULÍ: UE Can Gibert 1-2 UE Porqueres
CONTRA VENT I MAREA


Dissabte a la tarda el primer equip masculí va fer-se gran i, contra vent i marea, va sumar una important i treballadíssima victòria al més que complicat camp del Can Gibert. Amb nombroses baixes, sobretot a l’eix de la defensa, els jugadors del Porqueres van multiplicar-se per aconseguir tres punts vitals gràcies als gols de Sile i Feixas i sortir de la zona de descens. Just abans de començar el partit, Pau Casacuberta queia de l’onze inicial i feia trastocar els plans del cos tècnic. Dels cinc centrals de la plantilla, el míster Gabri no podia comptar amb cap per diferents motius. Així, en unes circumstàncies més que complicades, va començar la tarda a Can Gibert. Els primers compassos del matx van servir per veure que l’equip era conscient que calia donar el 200% per poder tirar el partit endavant. Molts jugadors no jugaven a la seva posició habitual, però l’actitud era impecable. I ben d’hora van arribar els fruits. Tot just al minut 6 de partit, Sile pentinava un còrner del primer pal cap al segon i feia esclatar, gairebé de forma inesperada, la parròquia visitant. L’experimentat davanter del Porqueres veia porteria per segon partit consecutiu i sumava el seu quart gol de la temporada. Poc després, el Cangi aconseguia empatar el partit amb un xut des de dins l’àrea. Els primers minuts prometien un duel elèctric, però poc a poc el matx va anar entrant en una fase de migcampisme on cap dels dos conjunts arribava de forma clara a la porteria rival. S’arribava al descans amb un empat que, malgrat tot, era bo pel Porqueres. Molts, entre els quals un servidor, firmàvem en aquell moment l’1-1 al final del partit.



A la sortida dels vestidors, la dinàmica de partit era la mateixa. Pilotes dividides al mig del camp i poc futbol de toc. Això va ser així fins al minut 61, quan un jugador local veia dues grogues en menys d’un minuts i era expulsat, deixant el Can Gibert amb 10 jugadors. Amb superioritat, el Porqueres s’ho va creure. A falta de mitja hora, els jugadors van fer un “click” i van adonar-se que era “ara o mai”. El partit va entrar en una fase on el Porqueres va posar el setge contra l’àrea del Can Gibert i buscava amb insistència el gol. Un gol que va arribar al minut 68, quan una pilota centrada per Medi al segon pal va ser rematada al fons de la xarxa per Adrià Feixas. El primer gol de Feixas, en partit oficial, amb el Porqueres. “Feixas, fes-te gran”, sonava la temporada passada als entrenaments. I Feixas es va fer immens. L’1-2 va ser celebradíssim pels jugadors, el cos tècnic i l’afició desplaçada a Can Gibert. Els minuts següents van estar marcats per la tensió. Una caiguda de Sile va servir perquè alguns jugadors locals perdessin els nervis i fossin amonestats, de manera que l’últim tram de partit va ser d’11 contra 7 jugadors. Una cosa gairebé insòlita en un terreny de joc. Tot i la inferioritat numèrica, el Cangi va lluitar fins l’últim instant i el Porqueres va haver de defensar molt bé dos còrners per evitar l’empat. Però la més clara la va tenir, qui sinó, Feixas. Amb el porter local a l’àrea del Porqueres, el jugador de Bordils va rebre la pilota al mig del camp i, des de la distància, va intentar marcar amb un subtil cop de cap mentre era perseguit per un defensor del Can Gibert. La pilota va sortir a un pam del pal. Una llàstima. Però al final, tres punts i cap a casa. 1 a 2 patit. 1 a 2 sense centrals. 1 a 2 i fora del descens. En unes circumstàncies totalment adverses, l’equip es va fer gran. Poch i Planas ho van brodar a l’eix de la defensa. Amb Guilana vam descobrir un nou lateral. Sile va buidar-se en atac i defensa. Jue va rebre per tots costats. I podríem seguir. Absolutament tots els jugadors van estar impecables. Així sí, nois. Així sí!

Can Gibert, 10 de novembre de 2018
Crònica: Francesc Batchellí Fotografia: Francesc Batchellí