UE PORQUERES
Fundat 1982
instagram

MASCULÍ: UE Porqueres 1-1 CF Base Roses
UN PREU MASSA CAR


El diumenge passat el primer equip masculí va sumar la quarta jornada consecutiva sense perdre i va sumar un empat contra el Base Roses, cuer de la categoria. Va ser un partit espès per part dels dos equips i el repartiment de punts no va acabar de satisfer a ningú. Sile va avançar els locals, però el Base Rose va igualar el matx poc després. A part d’això, el Porqueres va haver de pagar un preu massa car, excessivament car, pel punt aconseguit, ja que diversos jugadors van haver de retirar-se per lesió. Després de dues victòries a domicili, el Porqueres tornava a Miànigues amb la confiança pels núvols i amb ganes de poder brindar una victòria a la seva afició. El partit va començar amb un Porqueres que disposava de la possessió de la pilota i que no tenia pressa per mirar de fer mal al Base Roses. Respecte a l’anterior partit a Miànigues (contra el Vilartagues), l’equip estava molt més tranquil. Sortir de l’última posició de la taula classificatòria va suposar una alenada d’aire pel conjunt de Gabri. Tot i el domini, els locals no aconseguien generar oportunitats clares de gol. El partit va anar entrant en una dinàmica pesada de migcampisme i ningú va fer-se, de forma clara, amb el control del partit. El Base Roses avisava. Una bona rematada de cap obligava a Carlos a lluir-se per tal d’evitar el gol i enviar la pilota a còrner. El Porqueres no patia massa, però en les poques arribades que tenia, el Base Roses ho feia de forma molt clara. Es va arribar al descans amb empat a 0. Poc joc, menys gols i una primera part excessivament avorrida per a l’espectador.


Al descans, Jue va haver de ser substituït per molèsties físiques i en el seu lloc va entrar Sile, en el primer contratemps de la tarda. La segona part va començar molt animada. S’havien disputat poc més de 30 segons de joc, quan Sile va aprofitar un rebuig i de xut creuat va establir l’1 a 0. Miànigues va respirar. En una tarda poc inspirada, l’equip havia aconseguit obrir la llauna. Però a casa del pobre, l’alegria dura poc. En aquest cas, concretament 9 minuts. Al 55’, els visitants van aconseguir igualar el partit. Amb l’empat, els dos equips van augmentar la intensitat però no el bon joc. Tot i tractar-se de la jornada 14 de lliga, ningú volia perdre. Quan estàs a baix, tot pesa i ni Porqueres ni Base Roses volien arriscar més del compte. Si, malgrat tot, pel Porqueres l’empat podia semblar un mal resultat, el pitjor encara estava per venir. Primer, Carlos. El jove porter es va lesionar en un xoc amb un davanter del Base Roses. Sergi Cortina va ocupar el seu lloc i va debutar amb el Porqueres després del seu recent fitxatge. I si no n’hi havia prou, pocs minuts després, Dani. El ‘24’ local també va caure lesionat i va haver de ser substituït. I el partit va acabar amb un soporífer empat a 1. Un resultat just i segurament poc satisfactori pels dos equips. Algú va dir que sumar sempre és bo, però a quin preu? Sense cap mena de dubte, el punt de diumenge es va pagar a un preu massa car. A un preu caríssim. Dos lesionats i un tocat. No queda més que aprofitar la jornada de descans per recuperar efectius i afrontar amb optimisme i confiança el proper partit. L’Abadessenc espera. Seguim!

Porqueres, 2 de desembre de 2018
Crònica: Francesc Batchellí Fotografia: Irene Pardo