UE PORQUERES
Fundat 1982
instagram

MASCULÍ: FC L’Escala 1-0 UE Porqueres
PLANTANT CARA AL LÍDER


Quan vas al camp del primer classificat tens molt a guanyar i res a perdre. Diumenge passat el primer equip masculí visitava l’Escala, líder de la categoria, i els nois van estar a punt de fer-la molt grossa. Els locals van avançar-se en jugada d’estratègia poc abans del descans, però a la segona part un bon Porqueres va plantar cara i va estar a punt d’aixafar la guitarra als escalencs, que van acabar perdent temps i demanant l’hora. El partit va començar amb domini clarament local. L’Escala volia anar per feina i els primers minuts del matx van desenvolupar-se, principalment, al camp del Porqueres. Les aproximacions dels altempordanesos es traduïen en alguna oportunitat clara de gol. La primera va ser al minut 20, quan un jugador local va rematar al travesser en un llançament de còrner. Poc a poc, el Porqueres començava a sortir de la cova i el partit entrava en una fase més equilibrada. Els homes de Gabri havien aguantat l’envestida inicial de l’Escala, però calia vigilar les ràpides transicions dels locals quan recuperaven la pilota. Per la seva banda, el Porqueres ho intentava sobretot a través del carril esquerre amb Sergi Poch i Marc Guilana -qui va debutar amb la samarreta del Porqueres- però no acaba d’arribar amb perill a la porteria d’Ureña. I al minut 35, va arribar el primer i únic gol del matx. Una pèrdua del Porqueres al mig del camp va acabar amb un còrner a favor de l’Escala. El servei de cantonada va finalitzar amb la rematada de Jam al fons de la xarxa. Amb l’1 a 0 s’arribava a la mitja part. Quedaven 45 minuts i el Porqueres seguia viu.


A la segona meitat, el Porqueres va fer un pas endavant i va sortir amb les idees molt clares. No renunciaven a res. Els visitants buscaven les bandes i arribaven de forma molt més clara que a la primera, a la porteria rival. Al 54’, Ayoub va llançar el primer avís amb un xut potent des de fora l’àrea que Ureña va enviar a còrner. L’Escala no arriscava massa i intentava aprofitar els contraatacs per sentenciar el partit. I ho va poder fer en més d’una ocasió. Però Carlos, una vegada més, va estar a l’alçada i ho va impedir. A destacar una acció al minut 61 de partit, en què el porter porquerenc va guanyar de forma fantàstica un u contra u al davanter local. L’assistent va aixecar la bandera per indicar fora de joc, però l’àrbitre principal va decidir que no ho era. En tot cas, la parada de Carlos va servir per evitar el 2-0. Els minuts passaven i la sensació era que el Porqueres encara havia de dir la seva. Després d’estar més de 4 mesos a Alemanya d’Erasmus, diumenge a l’Escala va retornar als terrenys de joc Joel Olivé, Uli. I casualment, o no, amb ell al camp va arribar una jugada que hauria pogut significar l’empat. Uli es va treure una passada magistral entre línies i va assistar a Sile dins l’àrea que va xutar, però un defensa local va arribar a l’últim instant i de forma providencial va enviar la pilota a còrner. Era el minut 91. No va ser ’última. Al 94’, un altre cop Sile va rebre dins l’àrea. Jue esperava la pilota al punt de penal. Però la passada de Sile va ser interceptada pel porter escalenc i aquí va morir el partit. Una llàstima. El gran mèrit d’aquest equip és competir. Des d’aquell llunyà 27 d’octubre en què es va perdre per 2 a 0 al camp del Besalú, m’atreveixo a dir que l’equip ha competit tots els partits que ha disputat. Diumenge van plantar cara al totpoderós l’Escala, que va acabar perdent temps i demanant l’hora. Una setmana més, res a dir. Aquest és el camí. Seguim!

Porqueres, 17 febrer de 2019
Crònica: Francesc Batchellí Fotografia: Francesc Batchellí