UE PORQUERES
Fundat 1982
instagram

MASCULÍ: Vilartagues CF 0-0 UE Porqueres
NOMÉS VA FALTAR EL GOL


El primer equip masculí del Porqueres va dominar de principi a fi el partit, però en 90 minuts no va aconseguir perforar la porteria del Vilartagues. Especialment sòlids i inspirats en tasques defensives, els homes de Gabri Maragall van ser clarament superiors als locals i van gaudir de nombroses ocasions per avançar-se al marcador. Finalment, però, el matx va finalitzar sense gols i amb un punt per cada equip. Després de l’empat a casa contra el Besalú, els nois tenien ganes de sumar tres punts contra un rival de la part baixa per agafar aire i fer un pas de gegant cap a la permanència. Però no va poder ser. El partit va començar amb un Porqueres molt ben posicionat sobre el terreny de joc. Es notava el treball fet pel grup entre setmana. La fragilitat defensiva de la jornada anterior havia desaparegut. El mig del camp, liderat una setmana més per Uli i Pol Formiga, funcionava com un rellotge suís. I en atac, les oportunitats es succeïen una rere l’altra. El Porqueres feia molt mal a les esquenes dels defenses locals i va tenir fins a quatre ocasions molt clares en els primers 45 minuts. Però una gran actuació del porter del Vilartagues ho va evitar. Per la seva banda, els baixempordanesos també intentaven acostar-se a la porteria de Cortina, però la defensa porquerenca estava especialment fina i no els donava cap opció.


Al segon temps al tònica va ser la mateixa. El Porqueres continuava el seu setge contra la porteria dels locals, que van baixar molt en l’aspecte físic degut al desgast de la primera meitat. Ayoub, en dues ocasions, va tenir a les seves botes el 0 a 1. Però diumenge no era el dia. A diferència del partit de Caldes, la pilota no va voler entrar. I del possible 0 a 1, gairebé es passa a l’1 a 0. Ja al minut 94 i amb el partit a punt de morir, el Vilartagues va tenir una oportunitat claríssima per emportar-se els tres punts. Des de dins l’àrea, un davanter local va rematar a porteria i Cortina va treure una mà miraculosa per assegurar un punt. 0 a 0, un puntet i seguim sumant. Només va faltar gol, aquesta és la realitat. Tot i que veient el desenvolupament del partit el punt pot semblar agredolç, cal ser positius. Ja són quatre jornades consecutives sense perdre. O el que és el mateix: sumant. Poc a poc, i una setmana més, més a prop de l’objectiu. Seguim!

Vilartagues, 31 març de 2019
Crònica: Francesc Batchellí Fotografia: Irene Pardo