UE PORQUERES
Fundat 1982
instagram

MASCULÍ: UE Porqueres 0-2 UE Can Gibert
DERROTA TAN JUSTA COM AMARGA


Després de quatre jornades consecutives sense perdre, el diumenge el primer equip masculí del Porqueres va tornar a conèixer l’amarg sabor de la derrota. Un Can Gibert amb molt ofici va superar amb justícia als nostres amb dos gols abans del descans. El Porqueres ho va intentar fins al final, però els gironins van saber defensar molt bé el resultat i en cap moment van veure perillar la victòria. A diferència del l’últim partit a casa, contra el Besalú, els porquerencs van començar el partit millor que el seu rival. La possessió era nostra i la bola es movia d’una banda a l’altra, generant aproximacions a l’àrea del Can Gibert. Al minut 12, Sile va tenir una bona ocasió però el seu xut va sortir per sobre la porteria. Per la seva banda, els visitants ho provaven amb pilotes a l’espai però Carlos, sempre atent, evitava el perill. I quan millor estava el Porqueres, un xoc entre Feixas i un jugador del Cangi va fer que s’aturés el partit durant 3 o 4 minuts. Aquesta parada va significar un canvi de guió. En la represa, la fluïdesa en el joc dels homes de Gabri Maragall havia desaparegut i el Can Gibert era qui tenia el control. Els visitants van tenir una doble ocasió per fer el 0 a 1 però Carlos, en dues ocasions, va estar providencial. I tot just dos minuts més tard, el propi Carlos volava i treia una bona mà per enviar la pilota a córner i evitar novament el gol. El Porqueres jugava amb foc i la sensació era que el gol visitant tard o d’hora acabaria arribant. Al 24’, una falta molt perillosa a favor del Cangi a la frontal de l’àrea, va finalitzar amb la pilota al pal. I al minut 27, el gol. Un rebuig des de la defensa visitant, una pilotada llarga, va anar a parar als peus del davanter del Can Gibert. Ortega el va seguir però no el va poder aturar i, ja dins l’àrea, el ‘20’ visitant superava a Carlos amb un xut creuat. 0 a 1. Només vuit minuts després, arribava el segon. Una centrada des de banda esquerra la rematava perfectament de volea l’11’ del Cangi, enviant la pilota al fons de la xarxa. Els dos gols van significar un gerro d’aigua freda i van deixar tocat a l’equip. Al Porqueres li costava tornar als bons minuts de l’inici de partit i moltes vegades es precipitava abusant de pilotes en llarg. El Can Gibert demostrava molt més ofici i amb el 0 a 2 es va arribar al descans.


La segona part va començar amb un Porqueres que recordava el de l’inici del partit. S’havia recuperat el toc i i la calma. Al minut 54, Jue va tenir la que segurament va ser l’ocasió més clara del partit pels locals. Una falta lateral va ser rematada amb el cap pel ‘9’ porquerenc i quan tothom ja cantava el gol, el porter del Cangi va estirar-se amb una molt bona mà per evitar l’1 a 2. A partir d’aquí, el Porqueres va tornar a posar-se nerviós. Pèrdues al mig del camp, nervis, precipitació amb xuts llunyans, … El temps passava i no aconseguíem empatar. A més, l’àrbitre deixava jugar molt i això va començar a desquiciar als nostres jugadors. I al minut 70 va arribar la jugada que hauria pogut canviar el guió del partit. El Can Gibert va quedar-se amb 10 per l’expulsió per doble groga d’un jugador seu. I d’aquesta mateixa falta, va arribar el gol de Sile. Però el gol va ser anul·lat per fora de joc. Un fora de joc molt just i que va ser molt protestat pels jugadors locals. Això va ser la gota que va fer vessar el got i l’equip va entrar en una dinàmica de protestes i crispació que no els va fer cap bé. Mentrestant, el Cangi rendibilitzava el 0-2 i jugava sense pressió i amb calma. Els nostres ho van intentar fins al xiulet final, però com en la majoria de fases del matx, no van saber com penetrar la defensa i la porteria del Can Gibert. El partit va anar morint i es va consumar una derrota tan justa com amarga. Ara toca aixecar-se, nois. Això segueix. Dissabte espera el Sant Jaume. Encara tenim molt a dir. Seguim!

Porqueres, 7 abril de 2019
Crònica: Francesc Batchellí Fotografia: Irene Pardo