UE PORQUERES
Fundat 1982
instagram

MASCULÍ: CF Sant Jaume de Llierca 1-1 UE Porqueres
LLUITA, AMOR PROPI I UN ASSASSÍ AMB CARA DE NEN


El dissabte a la tarda el primer equip masculí del Porqueres visitava el complicat feu del Sant Jaume de Llierca. Un camp històricament complicat pels nostres, on es va aconseguir un bon empat. Els locals van avançar-se a la primera part amb un gol de penal. A la segona, el Porqueres no va llençar la tovallola i els homes de Gabri Maragall van lluitar i van tirar d’amor propi per igualar el matx. I a falta de només cinc minuts pel final, Feixas ho va tornar a fer. El nostre “baby-faced assassin” va tornar a marcar en els últims instants per sumar un punt molt valuós. El partit va començar amb un Porqueres jugant amb un sistema més aviat conservador, diferent de l’habitual i amb Jue com a home més avançat. El Sant Jaume tenia la possessió de la pilota i els visitants, ben col·locats sobre el terreny de joc, esperaven sense pressa la seva oportunitat. Poc a poc, els porquerencs van tenir alguna opció de fer mal a la porteria del Sant Jaume, especialment a pilota parada. Però als vint-i-pocs minuts de partit va arribar la jugada que va ser el preludi de l’1 a 0. Una falta lateral molt ben executada per un jugador local, va sorprendre a Carlos i va la pilota va tocar al travesser primer i tot seguit al pal horitzontal, per tot seguit ser rebutjada per un jugador del Porqueres. El Sant Jaume va protestar molt la jugada i va demanar gol, argumentant que la pilota havia entrat a la porteria. Asseguraven que l’esfèrica havia tocat a un pal interior que enganxa el pal horitzontal de la porteria i el travesser. Finalment, el col·legiat no va donar gol. Això no és la Champions. Això és Segona Catalana i aquí no tenim VAR. A la jugada següent, el Sant Jaume va penjar una pilota massa llarga i sense excessiu perill a l’àrea. Però Carles Poch va agafar clarament a un jugador local i l’àrbitre no va dubtar: penal. Ibra no va fallar i va marcar l’1 a 0. Amb el gol en contra, el Porqueres es va activar i va començar a mossegar. Els xuts de fora l’àrea i les aproximacions van començar a aparèixer, però no es finalitzava bé. I ja al límit del descans, el Sant Jaume va estar a punt de sentenciar després d’un mal rebuig de Carlos que un davanter local no va saber aprofitar.


A la segona part, el Porqueres va fer un pas endavant i va millorar. Jue va començar a aparèixer i al minut 10 de la represa va ser objecte d’un possible penal. “Sigan, sigan”. No s’estava jugant malament, però el gol no arribava. Semblava que l’equip entraria en una espiral de nervis, protestes i precipitació com el dia del Can Gibert. Però no va ser així. Al minut 65, Sile va tenir una oportunitat claríssima que un jugador de camp va treure sobre la mateixa línia de gol. Tot just dos minuts més tard, Carlos era qui treia una mà providencial per evitar el 2 a 0. I aquí va ser quan els dos equips van començar a atacar a tomba oberta, sense complexes. El partit es va convertir en un autèntic espectacle per a l’espectador. El Sant Jaume hauria pogut sentenciar amb una pilota que es va passejar per l’àrea i que Carles Poch va enviar a córner. Quan faltaven només deu minuts pel final, Anouar va ser expulsat de forma molt rigorosa per un suposat cop de colze. Més difícil encara. Però aquest equip és una pinya. Aquest equip ha patit molt i al final n’ha après. Al minut 84, Jue va haver de ser substituït per molèsties físiques i en el seu lloc va entrar Feixas sense pràcticament escalfar. I ja se sap que aquesta temporada, quan entra Feixas, tot és possible. Tot just un minut després d’estar al camp, el jugador de Bordils va demostrar que no té absolutament res a envejar a Ole Gunnar Solksjaer. Poch va centrar a l’àrea des de banda esquerra, Met, amb el cap, va servir de cares i l’Adrià no va perdonar i va perforar la porteria del Sant Jaume. 1 a 1. El nostre assassí amb cara de nen ho havia tornat a fer. Després de l’alegria per l’empat, tocava tornar al partit. Tornar a la lluita. Els cops a una i altra porteria eren constants. Els locals van tenir una oportunitat més que clara per fer el segon. Una pilota centrada des de banda dreta va passejar-se per davant de la porteria de Carlos i, quan el davanter del Sant Jaume ja estava armant la cama per xutar, el camp ens va salvar. Un bot providencial pel mal estat del terreny de joc va evitar el 2 a 1. Per part del Porqueres, la més clara va arribar al minut 94. Sergi Poch va aprofitar una contra per plantar-se gairebé sol davant del porter local, però Marc Moreno va evitar l’1 a 2. L’àrbitre va xiular posant fi a una segona part absolutament frenètica, mentre jugadors d’ambdós equips queien a terra, cansats i abatuts per l’esforç realitzat. S’hauria pogut guanyar però també s’hauria pogut perdre. L’equip va tirar d’amor propi i d’orgull i en cap moment va renunciar al partit. Actitud de 10. El camí és aquest. Un punt més, i ja en són 36, a un camp complicadíssim. Seguim!

Sant Jaume de Llierca, 14 abril de 2019
Crònica: Francesc Batchellí Fotografia: Irene Pardo