UE PORQUERES
Fundat 1982
instagram

MASCULÍ: UE Porqueres 1-1 CP Santa Pau
AMB LA PÒLVORA MULLADA


Diumenge passat a la tarda, el primer equip masculí tenia un partit clau contra el Santa Pau, penúltim classificat, en la lluita per assolir la permanència. Els homes de Gabri van sortir amb el ganivet entre les dents i al minut 17, Sile va avançar als porquerencs. Però a només dos minuts d’iniciar-se la segona part, els visitants van igualar el marcador. El Porqueres ho va intentar per activa i per passiva, però diumenge la pólvora estava mullada i el matx va acabar amb repartiment de punts. El Porqueres era conscient de la importància del partit i va sortir al terreny de joc amb les idees molt clares i amb molta intensitat. La pressió alta en la sortida de la pilota del Santa Pau era asfixiant i, quan recuperava, el Porqueres arribava a l’àrea rival amb molta facilitat. El primer avís va arribar per banda esquerra després d’una bona jugada de Sergi Poch, però el xut de l’extrem de Bàscara va sortir per sobre la porteria dels garrotxins. I el segon avís, al minut 17, va finalitzar en gol. Aquesta vegada per la dreta, els protagonistes van ser Ayoub i Sile. El primer va assistir amb el cap a Sile, que va entrar a l’àrea com un coet i després d’un bon control va perforar la porteria del Santa Pau. El gol feia absoluta justícia al marcador, ja que els visitants pràcticament no havien trepitjat l’àrea del Porqueres. Amb l’1 a 0, els locals van treure el peu de l’accelerador. No es mossegava tant, no hi havia tanta intensitat i el Santa Pau s’acostava més a la porteria defensada per Carlos, sobretot amb faltes laterals i córners. El Porqueres va tardar 10 minuts ben bons a tornar a entrar dins el partit. En els últims compassos de la primera meitat, diverses oportunitats dels nostres haurien pogut posar el 2 a 0 al marcador, però no va ser així. Sile amb una centrada que es va passejar per l’àrea i ningú va rematar. Ayoub amb una altra centrada a la qual no va arribar per molt poc Uli. I la més clara, una rematada de Sile des de la frontal de l’àrea petita que el porter va enviar a córner. Així, s’arribava a la mitja part.


El segon temps va començar amb una gerra d’aigua freda pel Porqueres. Una falta llunyana a favor del Santa Pau va sorprendre a Carlos, que no va poder evitar el gol. Amb molt poca cosa, els visitants es trobaven amb un premi excessiu. Malgrat que el gol va fer mal, els homes de Gabri van decidir no caure en nervis i precipitació. Toc, possessió i paciència van ser els tres ingredients que el Porqueres va escollir per cuinar el gol de la victòria. Les oportunitats clares i les centrades molt perilloses a l’àrea del Santa Pau eren constants. Al minut 67, Sile va posar una pilota perfecta que va passejar-se per l’àrea petita, però ningú va aconseguir rematar. Cinc minuts més tard, una falta lateral executada per Medi era rematada amb el cap per Mou i tot seguit per Sile, però finalment marxava fora de porteria a poc més d’un pam del pal. L’equip no estava bolcat a l’atac, estava bolcadíssim. Ayoub hauria pogut fer el gol de la temporada amb un obús llunyà que va fer tremolar el travesser i va acabar botant davant de la línia de gol. Era un atac-i-gol. I la més clara del partit va arribar al 88’. Sile va centrar per enèsima vegada i des de l’àrea petita, amb el porter mig venut, Jue no va aconseguir rematar bé i la pilota va sortir per sobre el travesser. No era el dia. La pólvora estava mullada. Semblava que el partit acabaria amb empat, però en l’última jugada el Santa Pau va muntar un contraatac i va estar a punt de fer l’1 a 2. Un resultat que, sens dubte, hauria estat tan cruel com injust. Per sort, el pal ho va evitar. Tot el que no fos guanyar contra el Santa Pau a casa, era un mal resultat. I ho va ser. Si no fas la feina a casa, l’has de fer a fora. Diumenge toca visitar el díficil camp del Base Roses. Un Base Roses que és cuer, però que ja va sumar un punt a Miànigues en la primera volta. Per tant, no val a badar. Treball, actitud i més treball. Seguim!

Porqueres, 28 abril de 2019
Crònica: Francesc Batchellí Fotografia: Irene Pardo