UE PORQUERES
Fundat 1982
instagram

MASCULÍ: UE Porqueres 3-1 CE Abadessenc
TRIOMF BALSÀMIC


Gairebé quatre mesos després de l’última victòria com a local, diumenge passat el primer equip masculí va aconseguir sumar tres punts d’or contra l’Abadessenc. Tres punts absolutament necessaris i balsàmics que signifiquen un pas endavant en la lluita per la permanència. El Porqueres va ser el just vencedor en un partit que va dominar de principi a fi. El gols de Jue, Pol i Sile van ser més que suficients per tombar a un Abadessenc que va fer el gol de l’honor a les acaballes del matx. El partit va començar amb un Porqueres molt endollat i concentrat, sabent que la victòria havia de quedar-se a Miànigues sí o sí. El primer avís el va protagonitzar Sergi Poch al minut 12. Sile va centrar al segon pal i Poch va rematar amb el cap, però la pilota va sortir per sobre el travesser de la porteria visitant. El Porqueres monopolitzava la possessió de la pilota, el control i el ritme del partit. El joc es concentrava a la medul·lar i al camp de l’Abadessenc, era gairebé un atac-i-gol. Quan tenien la pilota, els ripollesos buscaven el seu davanter referència amb desplaçaments llargs, però la defensa porquerenca, liderada per Anouar i Ortega, impedia qualsevol opció de perill. El gol local s’estava cuinant molt ràpid i va arribar al minut 26. En una jugada que va iniciar-se en un servei de banda a favor del Porqueres, la defensa de l’Abadessenc no va saber treure el perill i finalment la pilota va acabar als peus de Jue després d’una assistència de Pol Formiga. Des de la frontal de la petita, el ‘9’ no va fallar. 1 a 0. A diferència d’altres vegades, el Porqueres no va aixecar el peu de l’accelerador i va buscar descaradament el 2 a 0 principalment amb jugades per les dues bandes. Finalment, però, es va arribar al descans amb l’1 a 0.


El segon temps va iniciar-se amb un Abadessenc ferit en l’orgull i amb ganes de dir alguna cosa més. Tot i que el domini seguia essent del Porqueres, els del Ripollès tenien més possessió que en la primera meitat i van inquietar una mica més la porteria defensada per Cortina. Probablement la jugada clau del partit va arribar al minut 59. Un davanter de l’Abadessenc va quedar-se sol davant de Sergi Cortina. Tot Miànigues ja estava amb l’ai al cor pensant en el pitjor. Però l’experimentat porter va aguantar molt bé i va aconseguir desviar el xut del jugador visitant. I com qui no vol la cosa, del possible 1 a 1 es va passar al 2 a 0 que feia absoluta justícia al marcador. Després d’una bona recuperació al mig del camp, Medi rebia de Jue a la banda esquerra i feia una centrada tova però precisa al segon pal on Pol Formiga, entrant des de segona línia, establia el 2 a 0. El segon gol va ser un alleujament pels jugadors, pel cos tècnic i per l’afició. La victòria estava al sac i només calia lligar-la. L’equip no va relaxar-se i va seguir treballant per sumar els tres punts. La defensa i el mig del camp continuaven en la seva línia, impecables, i no permetien que l’Abadessenc, amb més cor que cap, tingués oportunitats d’escurçar distàncies. A falta de quinze minuts pel final, Sile era objecte d’un clar penal i ell mateix s’encarregava de transformar la pena màxima. El 3-0 va acabar amb el patiment de molta gent present a Miànigues i es ja començava a celebrar la victòria. Tot i això, al temps afegit l’Abadessenc va fer el definitiu 3-1 en una falta lateral mal defensada pels nostres. Va ser l’única petita taca d’un partit molt complet d’un Porqueres que encara no ha dit l’última paraula. Tocava guanyar i es va guanyar. Feina feta. Queden dos partits més, dues finals. La primera, diumenge a la tarda contra el Bosc de Tosca. Som-hi, equip!

Porqueres, 12 maig de 2019
Crònica: Francesc Batchellí Fotografia: Irene Pardo