UE PORQUERES
Fundat 1982
instagram

MASCULÍ: CE Bosc de Tosca 1-3 UE Porqueres
A TOCAR


El passat dissabte a la tarda, el primer equip masculí visitava el Bosc de Tosca en la que era la penúltima jornada de lliga. A falta de dos partits pel final de la temporada, només valia la victòria. Només valien els tres punts. Només valia guanyar. I el Porqueres no va fallar. Dos gols de Pol Formiga i Medi a la primera part i un altre de Jue al final del partit van servir per aconseguir tres punts d’or. L’objectiu està a tocar, però queda un partit vital. Contra el Bescanó, diumenge a les 6 de la tarda a Miànigues. Els homes de Gabri Maragall van entrar al partit amb molta seriositat. Ben col·locats en defensa i molt concentrats, sabien del perill del Bosc de Tosca. Els garrotxins gaudeixen amb la possessió de la pilota i així ho van demostrar. Sense temps per massa res, va arribar el 0 a 1 que va fer respirar la parròquia visitant. Sile va xutar de fora l’àrea i Pol Formiga va trobar-se el xut pel camí. El jove migcampista va recollir la pilota i la va creuar davant el porter rival. La tarda no podia començar millor. El Bosc de Tosca arribava a la nostra àrea, però els defenses porquerencs no concedien cap opció als garrotxins. En aquesta primera meitat la imatge del Porqueres va ser molt bona. Es notava que l’equip s’hi jugava molt. I al minut 32, l’efectivitat va tornar a aliar-se amb els nostres. Un bon xut de Medi, també des de fora l’àrea, va rebotar en el peu d’un defensor local i l’esfèrica va acabar al fons de la xarxa. Concentració, seriositat i efectivitat. Tres ingredients que van permetre al Porqueres arribar al descans amb un bon avantatge de dos gols.


El segon temps va estar marcat per un Bosc de Tosca que va fer un pas endavant. Tot i no jugar-se res, els garrotxins van anar a pel partit. A ningú li agrada perdre. I al minut 70 van obtenir el premi del gol. Una bona jugada per banda esquerra va finalitzar amb el gol local. Era l’1 a 2. Ja se sap que ser del Porqueres és sinònim de patiment. I dissabte no va ser una excepció. Els homes de Gabri patien físicament. El desgast es notava i el Bosc de Tosca apretava. Però al minut 87, el “Tet” Guilana va recuperar una pilota al mig del camp que va acabar als peus de Jue i el ‘9’ porquerenc no va fallar en l’u contra u. Jue no va posar-se nerviós davant la sortida del porter garrotxí i va marcar el seu 11è gol de la temporada. 1 a 3. La victòria era blanc-i-vermella. El triomf a Bosc de Tosca va ser clau. Era un partit de cara o creu i l’equip va escollir cara. Queda un partit, diumenge a casa contra el líder, el Bescanó. L’equip depèn d’ell mateix. Amb una victòria, el Porqueres seguirà un any més a Segona Catalana. Ho tenim a tocar. Però no està fet. 90 minuts per culminar una (altra) temporada històrica. Diumenge a les 6 de la tarda, tothom a Miànigues! Seguim!

Bosc de Tosca, 18 maig de 2019
Crònica: Francesc Batchellí Fotografia: Irene Pardo